LLETRES D’HORABAIXA
VOS DEIXE LA MEDITERRÀNIA COM A PENYORA
Josep Mª Jordán Galduf
Ara que ja som a l’estiu, és el moment d’aturar els meus passos i acomiadar-me (temporalment?) de vosaltres. Tanmateix, vos deixe ací, amics i amigues, cinc presències literàries de la Mediterrània com a penyora. Cinc vivències diferents del Mare Nostrum. Cinc promeses de molt bona lectura.
La primera és un llibre de Carme Riera, publicat el 1975, que ha inspirat el títol d’aquest text: Te deix, amor, la mar com a penyora. Un títol mític de la literatura catalana. Un conjunt de narracions en què la mar pren molt de protagonisme, fins al punt de fer arribar a la bogeria alguns personatges. No m’interessa, però, el caràcter tràgic d’aquest llibre, sinó el caràcter poètic. I el fet que és un llibre de joventut: la joventut de l’autora quan el va escriure, la joventut dels seus lectors d’aquell temps (molts dels quals encetàvem les nostres lectures en valencià i començàvem a retrobar-nos així en la nostra llengua materna) i la joventut de sempre. La Mediterrània hi era present, el Mare Nostrum.
La segona és el llibre d’Andreu Claret Venjança, publicat el 2017. Una novel·la situada principalment a Alexandria amb el rerefons del conflicte al Pròxim Orient i les tensions al si de l’Església Catòlica. Un thriller que ens porta del present al passat per a indagar novament en l’atroç assassinat de la matemàtica, astrònoma i filòsofa Hipàtia. Un espill per als qui busquen el diàleg entre la raó i la fe, entre la llibertat i la religió, i es mostren interessats en la història del cristianisme. L’autor va ser director de l’Institut Europeu de la Mediterrània (amb seu a Barcelona) en una època en què vaig tindre la sort de col·laborar amb ell en alguns projectes. Després va ser director de la Fundació Anna Lindh pel diàleg intercultural (amb seu a Alexandria) del 2008 al 2015, i ací és on es va incubar la idea d’aquesta novel·la (que porta com a subtítol La dona que buscava la veritat a Alexandria).
La tercera és el llibre de Rafael Chirbes En la orilla, publicat el 2013, dos anys abans de morir l’autor. Una novel·la sobre les misèries més reals de la gran crisi econòmica que hem viscut recentment. Un text que retrata l’avarícia i la cobdícia humanes que acaben per convertir-nos en veritables monstres. Un obra on els superherois de la bombolla immobiliària, que havien rebut crèdits amb tanta facilitat i que havien abordat negocis que pareixien impossibles, veuen de sobte emergir tota la seua pudenta immundícia. Una gran lliçó moral servida en forma d’autèntica porga.
La quarta és la novel·la d’un altre escriptor valencià, Manuel Vicent, publicada el 2017: La regata. Un llibre que va també sobre les conseqüències de la gran recessió recent, però escrit de forma més irònica i subtil. Els diners fàcils, la corrupció, les relacions superficials i els interessos materials més egoistes acaben per transformar el paisatge i les mateixes persones. Hi hagué una vegada una Mediterrània bella, sensual i brillant que era un paradís que un dia vam decidir perdre entre tots. Un paradís del qual només queda algun llampec aïllat i els nostàlgics records dels més vells del país.
Finalment, la cinquena vivència de la Mediterrània és un assaig escrit per un autor jove vinculat a la Universitat de València i amb una certa connexió amb Llíria: Andreu Escrivà. Un llibre titulat Encara no és tard. Claus per a entendre i aturar el canvi climàtic. Un text que va meréixer el Premi Europeu de Divulgació Científica Estudi General 2016. Una obra que parteix de la preocupació per l’escalfament global i el consegüent impacte en el nostre entorn. Un treball que ens ajuda a entendre aquest problema i que hi ofereix nombroses solucions. Un treball que combina un missatge esperançador amb advertències realistes per tal que s’hi impulsen les accions pertinents.
