(Josep Mª Jordán Galduf) “Te condeno a no compartir mi tiempo, a no mirarte, a no reír contigo, a no escucharte, a no darte mi mano… porque eres distinto a mí, hablas de forma diferente, crees en cosas que yo no entiendo, quieres tener lo que yo tengo. Aunque pases a mi lado no te miro, no te veo, para mí eres invisible, aunque oiga tu voz, no te escucho.” (Raquel Gómez, CVX en Salamanca)
Els fluxos migratoris han canviat les darreres dècades el teixit cultural de les nostres societats (local, valenciana, espanyola, europea). Estem lluny d’un panorama social homogeni i uniforme com el que va existir, de manera aproximada, en temps passats. La nostra és, hui en dia, una societat definitivament plural. Cal reconéixer això i acceptar el repte del multiculturalisme en la gestió de les nostres col·lectivitats socials, la qual cosa demanda assumir aspectes tan importants com el respecte i el diàleg intercultural.
Aquest va ser el tema de debat d’una sessió recent de l’Aula de Ciutadania en què van participar Carmen Feltrer (regidora d’Educació i Cultura de l’Ajuntament de Llíria), Hassan Elhassani (economista natural del Marroc), Rafael Benítez Giralt (filòsof d’El Salvador) i Ricardo Torres Silva (llicenciat en Dret i membre del col·lectiu gitano del poble). Tots quatre es van mostrar d’acord que gestionar una societat intercultural no és una tasca gens fàcil, per tal com exigeix voluntat i coresponsabilitat per part de tots. I també coincidiren en el fet que cal evitar els murs (i la xenofòbia) que separen les persones, fer compatibles les diferències culturals i aprofitar la diversitat com una oportunitat d’enriquiment del conjunt humà.
En aquest sentit, em ve a la memòria un magnífic llibre coordinat per Jesús Conill amb el títol de Glossari per una societat intercultural. Un llibre que conté un catàleg de conceptes clau per a comprendre el fenomen de la interculturalitat i guiar les bones pràctiques dels diferents actors en la construcció d’una societat intercultural. Hi apareixen, així, conceptes com ciutadania intercultural, civisme, comunicació intercultural, convivència, cooperació, cosmopolitisme, democràcia, desenvolupament humà, diàleg de religions, dignitat i drets humans, educació i ètica intercultural, integració i mestissatge, prejudici i xenofòbia, socialització i solidaritat. Enfront de qualsevol tipus de determinisme i pessimisme, Jesús Conill pensa que “existeixen realment horitzons alternatius per a afavorir una societat civil integradora en què puga escoltar-se allò més substancialment humà en la pluralitat de les veus culturals”.
I aquesta era també l’opinió dels participants en el debat de l’Aula de Ciutadania, que a més a més van proposar tota una sèrie d’accions per aconseguir una millor convivència al nostre poble. De primer, la creació d’un Consell Intercultural amb representants de la diversitat cultural del municipi. Un consell que, tot seguit, ajude a perfilar espais de trobada intercultural i de coneixement mutu, plans d’integració social i escoles d’acollida. Tot això comptant amb un voluntariat social i amb les institucions culturals, educatives i d’assistència locals, algunes de les quals ja hi fan un paper important.
És clar que aquesta és una estratègia de llarg recorregut, però que convé abordar prompte i amb decisió a fi d’evitar que s’enquisten possibles problemes. És clar que el principal obstacle és superar els prejudicis i la por de qui és diferent. A la fi, el gran guany és forjar una societat de ciutadans madurs, sense adjectius de cap classe, que poden conviure i respectar-se en una democràcia plural.
“Entonces la mirada de Jesús se cuela por un agujero en tapia levantada. Su mirada nos invita a librarnos del miedo a perder nuestras seguridades, la auténtica invitación a no lavarnos las manos, sino a pringárnoslas con la vida de quienes hoy son condenados. Su mirada nos invita a mirar de otro modo, a escuchar, a acompañar, a derribar los muros y abrir ventanas. La oportunidad es nuestra, solo hay que aprovecharla.” (Raquel Gómez, CVX en Salamanca)
