Les urbanitzacions, una qüestió a resoldre.
Este era el títol d´un article del butlletí núm. 14 de La Veu de Llíria de fa 38 anys … i sembla que no hem avançat gran cosa. Allí, entre altres coses, es deia:
«La proliferación de chalets afecta al curso de las aguas superficiales ya que en bastantes casos entorpecen el cauce natural de las mismas, pero este problema carece de interés si se compara con el daño IRREPARABLE que pueden causar a las aguas subterráneas… Las aguas residuales de esas urbanizaciones se introducen en el terreno a través de los pozos ciegos y llega un momento en que alcanzan el agua subterránea. La contaminación puede tardar en producirse muchos años, pero una vez el agua está contaminada, ya no tiene remedio: la solución es muy difícil».
Eixa aigua subterrània o aqüífer funciona com un embassament soterrani que té dues bones avantatges: no hi ha pèrdues per evaporació i és aigua de bona qualitat. El conjunt d’aqüífers que s´agrupen a efectes d’una explotació racional s’anomena unitat hidrogeològica i la que tenim baix pràcticament de tot el terme de Llíria és la de Llíria – Casinos. El terme, que és un dels més grans de la província, té una extensió aproximada de 230 km2, i la unitat és de 475km2 i, a més a més, molt permeable. Tot açò vol dir que Llíria, i per extensió la comarca Camp de Túria, té baix terra una riquesa que no es pot llançar a perdre de cap manera.
Alguna cosa s´ha fet en estos últims 25 anys. En octubre de 1990, per part de la Conselleria d’Obres Públiques, començaren les obres dels col·lectors generals i de l´estació depuradora de la Mancomunitat de Camp de Túria, que entrà en servei en juliol de 1992. Un any després, en 1993, es redacta el projecte de la 1ª Fase dels col·lectors de les urbanitzacions, encarregat per l´Ajuntament de Llíria; per part també de la Conselleria, en maig del 2002, es redacta el projecte de la 2ª Fase i en setembre del 2005, el de la 3ª Fase, que es divideix en dos i només queda la segona part que està a punt d´acabar-se. És l´única que queda per construir, com es pot veure en el plànol (3ª Fase B).
En un informe que acaba de publicar l´AEMA (Agència Europea de Medi Ambient), alerta, especialment en la zona mediterrània, «[…] del descenso de las precipitaciones i el caudal de los ríos así como el incremento del riesgo de sequías… aumento de la competencia por el agua entre sus distintos usuarios … y un incremento de la demanda para la agricultura«. Al Camp de Túria tenim l´aigua del canal del pantà de Benagéber i l’aqüífer, d´on ix l´aigua de beure i de Sant Vicent, per exemple.
Col·lectors generals d’aigües residuals
Què cal fer ara mateix per continuar resolent el problema de les urbanitzacions i al mateix temps preservar eixa aigua que tenim baix terra? La resposta, al meu entendre, és que el cicle de l´aigua és prioritari: cal completar el clavegueram, és a dir, fer els col·lectors interns de les urbanitzacions, per a poder connectar com més prompte millor a la xarxa general que hem dit abans. Així tindríem solucionat les tres quartes parts del problema de la contaminació, perquè la major part dels xalets es concentren en la zona que apareix en el plànol. Faltaria encara resoldre el problema de les altres urbanitzacions, però no seria possiblement amb clavegueram, sinó amb dipòsits d’oxidació o d´altres procediments.
És clar que també són necessaris altres serveis, com l´abastiment d´aigua i l’enllumenament, però és molt urgent trobar la manera de fer possible completar els col·lectors, com més prompte millor, ara que encara estem a temps: no deixem passar altres 38 anys.
