NIT DE TOTS SANTS
Tornen exànimes,
quasi de nit;
del tenebrós
Mont de les Ànimes
quan ella ha dit
un prec queixós:
-M’he deixat
el mocador.
Me’l duràs?
Ell s’ha espantat,
mes té valor
i li fa cas.
En despertant,
té ella al llit
el mocador
tacat amb sang.
I s’ha esvanit
amic i amor.
Carles Subiela
