MOURE MUNTANYES
El poble aquell,
menut i bell,
és una joia,
mes encabit
en una foia
d’accés prohibit.
L’avi comenta
d’obrir camí
per la muntanya
i així es guanya
temps quan s’intenta
eixir d’allí.
Tots els parents
i alguns poblans
penquen contents,
aporten mans,
martells, pics, pales…
i moltes ganes.
Mes la faena
que hi ha al davant
és d’una mena
exorbitant
com un vell savi
li ho diu a l’avi:
-Veig que hi poseu
geni i braó,
mes no veureu
eixa jornada
del colofó
d’obra acabada.
-Sí, tens raó,
jo no ho viuré,
mes em manté
la il·lusió
que ho gaudiran
els que vindran.
Carles Subiela
