L’últim brigadista

L’últim.

Per Carles Asensi.

Josep Almudèver (Marsella,1919) és l’últim. L’últim d’aquells jovens que van marxar, ja fa 80 anys, per combatre la injustícia, el feixisme que germinava a Europa. L’últim de molts que no varen renunciar a les seues conviccions a pesar de la amarga derrota i el dolor insofrible que mai abandona a aquell que el pateix. Almudèver, als seus 98 anys, no li corre sang per les venes, sinó records de la guerra; els seus pulmons no exhalen aire, sinó vivències i frustració, de la derrota injusta, de l’oblit de molts, de l’agonia d’aquella República moribunda i de l’etern culpable; el Comité del Pacte de No Intervenció.

«Criminals! No tenen cap altre adjectiu» és alló que més empra contra la França de Léon Blum i la Gran Bretanya de Neville Chamberlain, principals valedors d’aquest pacte amb el que intentaven evitar la intromissió estrangera al conflicte espanyol (i que no va resultar paper mullat) a ells son els que Almudèver col·loca el major pes de la desaparició de la II República.

Almudèver va nàixer a Marsella perqué els seus pares treballaven allí, però mai ha deixat de sentir-se valencià, de viure en valencià. A l’any 1931, la família Almudèver-Mateu torna a casa, a Alcàsser i el jove Josep comença el camí que va des de la infantessa a l’adolescència, camí que s’acurtarà amb el colp d’estat del 1936 i l’esclat de la Guerra Civil.

Brigada internacional Lincoln

Encara que valencià, nascut a Marsella, el seu pensament francés prompte el condueix amb només 17 anys a mentir sobre la seua edaT i enrolar-se a la Columna Pablo Iglesias que ix de València, capital republicana per aquell temps, cap al front de Terol.

Però si Josep Almudèver és l’últim, és sense cap dubte a dia de hui, l’últim combatent de les Brigades Internacionals, formades per voluntaris de tot arreu del món que vingueren a combatre al feixisme a Espanya. La seua condició nacional de francés, van permetre que una vegada apartat de l’exèrcit popular, poguera incloure’s en la Bateria Carlo Roselli dins de la 129ª Brigada Internacional, i afavorit pel seu alt coneixement lingüístic, doncs el comandant va vore una oportunitat en tindre un home que parlara francés, castellà i valencià a la manera nativa.

La vesprada del passat dimecres 5 d’abril, el brigadista junt a l’historiador alcasser Antoni Simó, van visitar Llíria per a compartir les vivències del brigadista i presentar les memòries que el mateix Almudèver va escriure des de fa 40 anys. I que es venen pel simbòlic preu de 10€, per tal de fer front a les despeses de transport, doncs Almudèver que viu a França realitza viatges junt a Simó per tal de transmetre el testimoni del brigadista per tot arreu del territori espanyol.

Antoni Simó, destaca la memòria tant descriptiva que Almudèver conserva i l’inesgotable energia que als seus 98 anys encara conserva, o millor dit, mai li ha abandonat.

Almudèver, conta nombroses anècdotes viscudes, com la seua primera intervenció al front, les guerres internes entre comunistes, socialistes i anarquistes, els companys de trinxeres o l’última nit amb Negrín, abans que marxara a l’exili cap a França.

Buscant alguns somriures entre els assistents, Almudèver conta com al tornar al poble en febrer de 1939, la gent al vore’l li fugia o es persignaven, l’explicació li la va donar la filla de l’alcalde d’Alcàsser li va confessar que: «havia arribat una notificació de l’Ajuntament, en la que figurava que Josep Almudèver havia sigut afusellat el 18 de gener de 1939 en Castelló de la Plana».

Passat el temps i amb l’avanç de l’exèrcit sublevat va marxar amb la seua família al port d’Alacant, on segons afirma la Comissió del Pacte de No Intervenció els va abandonar a les tropes franquistes. Al mateix port vorà com alguns dels milicians que allí estaven, decideixen suïcidar-se.

Finalment, va ser conduït al camp de concentració/presoners d’Albatera (on compartí cel·la amb el Dr. Peset Aleixandre) i més tard, després de passar per diversos centres penitenciaris acabarà en el Maqui de Llevant, per a que finalment en 1947 escapa des d’Olot a França, creuant durant tres dies els Pirineus.

Totes aquestes vivències, es poden conèixer en les seues memòries, EL PACTO DE NO INTERVENCIÓN. POBRE REPÚBLICA. Memorias del brigadista internacional José Almudéver Mateu i també a les milers d’entrevistes que ha oferit a tots aquells interessats en conèixer-les i que es poden encontrar fàcilment a la web. “Ell no sap dir que no” diu Antoni Simó.

Tal com es titola les seus memòries, del que no es cansa de repetir, es que amb més de 150.000 soldats estrangers entre portuguesos, marroquins, italians, alemanys amb els que s’engrossia l’exèrcit colpista i els 45.000 combatents de les brigades internacionals que es posicionaren al costat de la República, fan que la Guerra Civil espanyola, no tinga caràcter de civil, sinó d’una guerra mundial i que el major culpable de la desfeta republicana i de la democràcia varen ser els signants del Pacte de No Intervenció.

Almudèver és l’últim, l’últim d’aquells en mantindres ferm en els seus ideals, en el seu esperit combatiu contra la injustícia i que tal vegada eixe fet siga el que proporcione eixa energia als seus quasi cent anys.

Bandera de la II República amb el distintiu de les brigades internacionals.

Almudèver és l’últim. L’últim d’aquells en els que Miguel Hernández s’inspirà per a escriure el seu poema dedicat a aquells “voluntaris de la llibertat” que mai van abandonar el sòl espanyol.

“Si hay hombres que contienen un alma sin fronteras,

una esparcida frente de mundiales cabellos,

cubierta de horizontes, barcos y cordilleras,

con arena y con nieve, tú eres uno de aquéllos.

Las patrias te llamaron con todas sus banderas,

que tu aliento llenara de movimientos bellos.

Quisiste apaciguar la sed de las panteras,

y flameaste henchido contra sus atropellos.

Con un sabor a todos los soles y los mares,

España te recoge porque en ella realices

tu majestad de árbol que abarca un continente.

A través de tus huesos irán los olivares