El dimecres 6 de febrer, a les 18.30 h, al Centre Multiusos, abordem la quarta sessió del meu recorregut bibliogràfic. Recordem que en la primera sessió la nostra mirada es va centrar en dos llibres de caràcter econòmic; en la segona, en dos llibres sobre la realitat local, i en la tercera, en dos textos biogràfics. Ara, en la quarta sessió, fem crònica d’un poble i d’un país durant el període de la transició democràtica. Ens referim, de manera precisa, als dos llibres següents (l’un en castellà i l’altre en valencià):
- El País que nos duele, Ed. Fernando Torres, València, 1980
- Una història de dos anys, Ed. Tres i Quatre, València, 1981
Som ja al començament dels anys vuitanta, però em trobe encara en allò que podem anomenar la primera etapa de les meues publicacions. En concret, El País que nos dueleva ser el sisé llibre que vaig publicar, i Una història de dos anysfou el seté llibre. Com van sorgir aquests dos projectes i quin n’és el contingut essencial?
L’any 1980 combinava la meua tasca en l’alcaldia de Llíria amb la de professor a la Universitat de València (si bé a temps parcial). No havia volgut deixar la docència (només l’havia reduïda) perquè era la meua vertadera vocació, i preferia sacrificar-me amb més hores de faena (amb el suport de la meua dona) abans que allunyar-me de la meua funció docent. Tampoc volia deixar de publicar, i trobí l’ocasió per a reunir en el llibre editat per Fernando Torres els nombrosos articles que havia publicat els darrers anys en diferents revistes de l’època (com ara Cal dir, Valencia Semanalo Agricultura y Sociedad). De fet, en la revista Cal Dirvaig col·laborar regularment entre setembre de 1977 i febrer de 1979 i vaig fer un gran aprenentatge de caràcter periodístic.
El llibre El país que nos dueleva ser prolongat pel professor Emèrit Bono i el vaig dedicar a la memòria de ma mare (que va faltar l’agost de 1979 a l’edat de 51 anys). El contingut apareix dividit en dues parts. La primera està centrada en la crisi econòmica dels anys setanta i la resposta que hi van donar els primers governs de l’Espanya democràtica, tot prestant una especial atenció als anomenats Pactes de la Moncloa (que foren capitals per al desenvolupament del nostre país). La segona part està orientada a l’anàlisi dels problemes socioeconòmics de la Comunitat Valenciana, amb un notable èmfasi en la perspectiva territorial (tot plantejant el contrast existent entre les comarques interiors i les més properes a la costa).
L’altre llibre, Una història de dos anys, constitueix un testimoni personal del meu pas per l’alcaldia de Llíria entre la primavera de 1979 i la primavera de 1981 en què vaig dimitir. Un període ben difícil de la transició política, però també una experiència humana molt interessant per a tots els que hi vam participar. Els diferents apartats d’aquest text tradueixen les meues preocupacions com a cap de l’equip de govern municipal en la gestió del dia a dia, però també d’altres de caràcter més general, com ara l’anomenada “batalla de València”, els conflictes amb el sector més conservador de l’església, els problemes per a construir un Estat de les autonomies, les dificultats per a constituir una mancomunitat comarcal, etc.
Ha passat el temps i sent una gran estima per tots els regidors que formàrem part d’aquell primer ajuntament democràtic de Llíria (alguns dels quals han faltat ja). Hi estan inclosos els regidors que feren d’oposició al nostre equip de govern, als quals sempre he procurat guardar un notable respecte. Teníem moltes il·lusions i poca experiència. Érem també un poc impacients. Sostinguérem nombroses tensions entre els uns i els altres que, mirat en perspectiva, s’hagueren pogut suavitzar. Segurament hi hagueren errades, però sempre amb honestedat i bones intencions. Tot això em fa valorar ara més l’esperit de diàleg.
En aquesta nova sessió del meu viatge bibliogràfic (la quarta) comptaré amb dos bons acompanyants: Júlia Arastey i Enric Llopis. Tots dos van ser regidors de la primera corporació municipal democràtica, i tots dos han tingut una trajectòria humana des de la qual poden ajudar a fer-nos reflexionar sobre la transició democràtica i l’aprenentatge que aquella experiència ens pot brindar per a fer possible un present i un futur millors per a tots.
