LLETRES D’HORABAIXA: «LECTURES I MÚSICA D’ESTIU«. Josep Mª Jordán Galduf
S’acaba l’agost i amb això s’accelera el final de l’estiu. Una estació que ha estat un bon temps per a llegir i escoltar música, si bé totes les estacions ho són (en cada moment segons el nostre estat d’ànim). Surt així una pregunta que m’agradaria formular i, si ho teniu a bé, podeu contestar: ¿quines lectures heu fet darrerament que vos han agradat de manera particular?, ¿quina música heu escoltat igualment i vos ha fet sentir alguna cosa especial?
Per la meua part, comentaré ací una novel·la i un disc que m’han acompanyat de forma singular les passades setmanes, omplint molts espais morts, sacsejant les meues neurones, removent els sentiments. La novel·la és Tigres de cristal, de l’escriptor català Toni Hill. I el disc és Cançons de fer camí, del duet valencià Mireia Vives i Borja Penalba.
La novel·la Tigres de papel, publicada el 2018, és la segona que llig de l’autor (l’estiu passat vaig llegir Los Ángeles de hielo, publicada el 2016). Toni Hill (Barcelona, 1966) és un especialista en «thrillers». Tigres de papel conta una història trepidant que se situa en dos moments diferents del temps: el final dels anys setanta i l’època més recent. Un relat amb un fort component social i psicològic, però també moral. Va sobre l’amistat i el sentit de la culpabilitat, sobre la lluita obrera i l’acossament escolar, sobre algunes persones que són guanyadores i altres que són perdedores, sobre el canvi personal i del paisatge que ens envolta, sobre la bondat i la maldat entrecreuades, sobre el passat i el present lligats, sobre la crueltat i la infelicitat, sobre la supervivència i el desig de canvi, sobre el remordiment i el perdó, sobre la veu de la consciència i la brúixola del cor.
El disc Cançons de fer camí, de Mireia Vives i Borja Penalba, fou publicat l’any 2019 i constitueix tot un tresor. La cantant Mireia Vives és de Lliria i té una veu deliciosa. Amb l’excel·lent músic i compositor Borja Penalba han editat per ara tres discs extraordinaris: el que acabe d’esmentar i altres dos joies musicals prèvies (L’amor fora del mapa publicat el 2016, i Línies en el cel elèctric publicat el 2017). L’actual disc, el tercer, està format per 19 cançons entre originals i adaptacions d’altres artistes. Combina lletres pròpies amb poemes d’altres autors. Tot realitzat amb una gust exquisit, incloent hi les il·lustracions de cada una de les cançons. Unes cançons en què actuen ells com a intèrprets principals, però acompanyats de vegades per altres notables músics i veus. Unes cançons plenes de bellesa i no exemptes d’un cert compromís social.
«De vegades em perd evocant el passat –diu una de les cançons de Mireia Vives i Borja Penalba en què adapten a Leonard Cohen-, però sé pel seus ulls que tot anirà com havíem somiat». I en un altra cançó, amb lletra de Joanjo Garcia, refereixen: «Aquell agost amb punt final/ vam encendre tots els camins. /Mirada clara, el gest audaç/ i la rialla entre els amics».
Fins ací el meu relat. Vos anime a manifestar ara quines han estat algunes de les vostres lectures o cançons preferides les darreres setmanes. L’agost s’acaba i amb això s’accelera el final de l’estiu. Tant de bo, amb el nou mes, comence per a tots un temps millor, i trobem la llum entre tanta incertesa. Que tinguem un bon camí i gaudim sempre de la lectura i de la música. Gràcies a tots.
