LLETRES D’HORABAIXA: «EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ COMARCAL«, per Josep Mª Jordán Galduf
L’Institut Nacional d’Estadística acaba de publicar les dades de població existent en la Comunitat Valenciana l’1 de gener de 2020, segons la revisió del padró municipal. D’acord amb aquesta informació, els 17 municipis que conformen la comarca del Camp de Túria tenen actualment una població que s’eleva en conjunt a 166.444 habitants, tal com figura en el quadre adjunt. És una població que ha augmentat en prop de 10.500 habitants (un 7%) els últims cinc anys, després de deixar arrere la gran recessió de 2008 a 2013 i abans que ens caiguera damunt la tremenda crisi sanitària i econòmica del coronavirus de 2020-2021.
Aquesta dinàmica demogràfica, de caràcter positiu, segueix la tendència que ja mostrava la comarca des de fa unes dècades, i ha estat explicada per diversos treballs (alguns meus i d’altres membres de l’Institut d’Estudis Comarcals del Camp de Túria). Així, l’any 2000 la comarca tenia una població d’uns 100.000 habitats que es va incrementar en uns 56.000 habitants (un 56%) fins a 2015 (és a dir, en 15 anys). Aquest increment s’ha suavitzat recentment, però no ha deixat d’afermar-se en conjunt la creixent integració del Camp de Túria en l’Àrea Metropolitana de València, la qual cosa s’ha traduït en una atracció de població i d’activitat econòmica i una major mobilitat humana al llarg d’aquest territori.
En el quadre adjunt podem observar el fort increment demogràfic que han experimentat els darrers 5 anys municipis com Bétera, Nàquera, Olocau, Gàtova, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana, Riba-roja, Vilamarxant i la Pobla de Vallbona (aquest últim s’ha convertit, de fet, en el nucli de major població de la comarca). L’augment demogràfic ha resultat un poc més moderat en un segon grup de municipis com Llíria, Benaguasil, Benissanó i Loriguilla. D’altra banda, hi ha una certa estabilització de la població en un tercer grup de municipis com Casinos, Domenyo, Marines i Serra.
A la fi, molts pobles del Camp de Túria han intensificat els darrers lustres la seua funció residencial, de forma que hi viu nombrosa gent que treballa en altres nuclis de l’Àrea Metropolitana de València (destacant entre ells els casos de Bétera, Nàquera, Sant Antoni de Benaixeve, l’Eliana i la Pobla de Vallbona). D’altra banda, alguns municipis de la comarca, a més de la funció residencial, han exercit també una notable funció d’atracció d’empreses i activitat econòmica (destacant ací els casos de Llíria i Riba-roja). I tot això, com déiem, ha augmentat els vincles interterritorials (amb una major mobilitat humana) al si d’un ampli espai geogràfic. Per tot el qual, ara més que mai fa falta una política d’àmbit comarcal al Camp de Túria, i és de valorar el paper que realitza en aquest sentit (i pot realitzar encara més) la Mancomunitat intermunicipal de serveis del Camp de Túria (la qual presideix actualment Maria Dolores Celda, alcaldessa de Marines).
