LLETRES D’HORABAIXA: «ESPIRITUALITAT I RELIGIÓ», per Josep Mª Jordán Galduf
En l’acte de presentació del meu llibre Sentir y discernir, el proppassat dijous 17 de setembre, van haver dos preguntes de gran interès per part dels assistents. Un d’ells, amb sinceritat i respecte, mostrà la seua sorpresa per l’evolució del meu pensament els últims temps. L’altre volgué conèixer la meua opinió sobre la possible convivència de les distintes espiritualitats existents en el present. Vaig agrair les dos preguntes i ara tracte d’extractar ací breument les meues respostes.
L’evolució del meu pensament la vaig explicar en el llibre anterior sobre El rumor de la fe. No hi ha cap trencament amb molts dels aspectes de la visió humanista que s’anà conformant en mi a partir de la joventut, i menys encara amb el meu compromís de caràcter polític i social. Però sí que hi ha una mirada nova des de la perspectiva transcendent. Al cap i a la fi, el missatge de Jesús aporta una visió de gran calat humanista, en afirmar el valor de la persona per damunt de totes les coses i en subratllar que tots som germans com a fills del mateix Déu.
La segona pregunta obliga a fer una distinció entre espiritualitat i religió. L’espiritualitat ens posa en contacte amb la nostra identitat personal, i el contingut del meu nou llibre remet a una indagació de la meua identitat pròpia amb l’ajuda de l’espiritualitat cristiana. Però una cosa és, en efecte, l’espiritualitat i un altra la religió. D’acord amb Enrique Martínez Lozano, l’espiritualitat constitueix la matriu d’a on naixen les distintes religions, i aquestes encerten justament quan es posen al servei de les persones i de l’espiritualitat (vivint-se com un camí de saviesa i de compassió). D’aquesta manera, creients de diferents religions, agnòstics i ateus podem confluir en un territori comú. Cap entaular, així, un diàleg interreligiós que respecte la diversitat (com ho demostren algunes experiències ben interessants).
A mitjans del segle XX semblava que hi havia un procés imparable de decadència de les distintes religions. Aquestes es veien com a entitats del passat que no podien adaptar-se a la modernitat i a la revolució de la ciència i la tecnologia. Però l’evolució d’una societat centrada en els aspectes materials i els valors més individualistes, deixant a tantes persones en la cuneta, ha fet que les últimes dècades haja tornat l’interès per les religions, o més encara per l’espiritualitat. Hi ha un nou interès per trobar el sentit de les coses i les nostres vides. I en aquesta recerca de sentit (personal i col·lectiu) és possible trobar-nos (o retrobar-nos) amb l’espiritualitat cristiana (amb la seua diversitat manifesta dintre de les comunitats eclesials i de creients).
Cadascú farà el seu propi camí, a consciència i en llibertat. Com va escriure el poeta León Felipe: «Nadie fue ayer, /ni va hoy, ni irá mañana hacia Dios/ por este mismo camino/ que yo voy./ Para cada hombre guarda/ un rayo nuevo de luz el sol/ y un camino virgen/ Dios».
