Josep Mª Jordán Galduf. L’exjugador del València CF Fernando Gómez Colomer va visitar l’Aula de Ciutadania de Llíria per parlar-nos dels valors i l’esport. El tema és d’un gran interés social, no cal dir-ho, atesos els casos de violència i males pràctiques que apareixen, massa sovint, al voltant de futbol al nostre país i a d’altres. Fins i tot en les competicions infantils, la qual cosa és encara més detestable.
Ajuntament de Llíria / Facebook
En sentit positiu, però, l’esport és una magnífica forma de relacionar-nos les persones i ha de servir com una mena d’escola per a la vida, especialment per a la gent jove. Si més no, la companyonia, l’esperit de sacrifici i superació, la cooperació i el treball en equip, saber guanyar i saber perdre són alguns dels valors vinculats a l’esport en els quals volíem fer èmfasi en la nostra Aula de Ciutadania.
Fernando Gómez Colomer (València, 1965) era un bon referent per a parlar-ne. Centrecampista de gran elegància i bones maneres, capità del València CF diverses temporades, el quart màxim golejador de l’equip després de jugadors mítics com Mundo, Waldo i Kempes. Un xiquet que va aprendre a jugar a futbol als carrers del barri de Sant Marcel·lí i que es va incorporar al València CF el 1983, equip amb què, poc després, va baixar a segona divisió (temporada 1985-86). A partir d’ací es va convertir en un líder que va fer possible, junt amb altres esforçats jugadors, el retorn de l’equip a la primera divisió i aconseguir bones posicions competitives les temporades següents. Fins i tot, va jugar en la selecció espanyola, en la qual disputà el Mundial d’Itàlia el 1990. Va deixar el València CF el 1998, però encara jugà un parell de temporades més (una al Regne Unit i una altra a Castelló) abans de retirar-se com a jugador. Posteriorment, ha tingut alguns càrrecs tècnics en distints equips i ha treballat com a comentarista esportiu en la televisió i en la ràdio.
Personalment, vaig conéixer Fernando no com a jugador sinó com a estudiant de la Facultat d’Economia. Uns estudis que ell tractà de dur a terme mentre era futbolista professional, amb les dificultats que comportaven els entrenaments, els partits i els viatges. Malauradament, no pogué acabar la carrera d’economista, però hi quedà ben a prop i aquell esforç aportà molt a la seua formació personal.
En la xarrada a l’Aula de Ciutadania, Fernando ens va parlar de la importància d’una bona actitud en totes les esferes de la vida, de l’entusiasme i la passió en qualsevol activitat, de la lleialtat, de la identitat i el sentit de pertinença a una entitat social, de la visió positiva de les coses (fins i tot quan no acompanyen els resultats), del bon lideratge (el natural i el democràtic), del treball en equip (en què la confiança és un element clau) i de la formulació d’uns objectius adequats (realistes, però no mancats d’ambició).
Ara que s’acaba el curs veig amb una certa satisfacció l’ampli ventall de xarrades que hem tingut a l’Aula de Ciutadania entre octubre i juny, referides a temes de tanta rellevància com l’aigua, l’agricultura, els discapacitats, la Sindicatura de Comptes, l’activitat artística, la violència de gènere, la diversitat cultural, la seguretat alimentària, l’esport i la solidaritat. Aquest ha estat el segon any de l’Aula de Ciutadania (en el primer ens van interessar matèries com la corrupció, l’economia ètica, la crisi energètica, els serveis socials, la transició democràtica, la Unió Europea i el comerç electrònic), un fòrum de debat que organitza l’Escola de Persones Adultes (EPA) de Llíria amb la col·laboració de la corporació municipal.
