LLETRES D’HORABAIXA
VIDES CONTADES: SILVESTRE D’EDETA i VILA CASTILLO
Josep Mª Jordán Galduf
Seguim el recorregut pels meus llibres. I ara, com a tercera etapa, abordem (el 16 de gener de 2019, a les 18.30 hores, al Centre Multiusos) el comentari de dos textos biogràfics que vaig escriure cap al final dels anys setanta i començament dels vuitanta. L’un en castellà i l’altre en valencià. Es tracta dels dos llibres següents:
- Generación truncada (en col·laboració amb Vicente Vila), Ed. Difusora de Cultura, València, 1978.
- L’escultor Silvestre d’Edeta i el país del seu temps, Ed. Fernando Torres, València, 1981.
Va ser curiosa la forma en què em vaig veure embolicat en aquests dos projectes. En el primer cas, havia superat l’oposició a professor titular d’universitat i em sentia particularment content i relaxat. Aleshores, una persona que a penes coneixia vingué a visitar-me i em demanà que l’ajudara a escriure la seua vida. Era Vicente Vila Castillo, natural d’Albal i veí de l’Eliana, extinent de les Forces d’Assalt de la República. I vaig dir-li que sí quasi d’immediat, ja que em va parèixer una bona persona i era de gran interés tot el que havia viscut.
La seua història, ben mirada, era la de tota una generació. Una generació que va veure les seues vides truncades com a conseqüència de la Guerra Civil espanyola. La biografia de Vicent Vila apareix escrita en primera persona, com si fóra una novel·la, i va reclamar de mi que em submergira en la vida del personatge i estudiara els referents històrics que l’envoltaven. Vaig gaudir molt amb la realització d’aquest llibre (que fou el tercer que vaig publicar), i que presentàrem després en nombrosos llocs, com ara l’Associació de Veïns de Llíria. I em va donar també una gran satisfacció l’amistat que mantinguí amb aquesta persona tan humana, oberta de ment i plena d’esperança. Un home que va nàixer l’any 1908 i va morir al final de 1987.
L’origen del segon llibre va ser diferent. L’estiu de 1981 jo havia dimitit ja com a alcalde de Llíria, però vaig continuar com a regidor de la corporació municipal encara uns quants mesos. Va ser aleshores quan es va proposar el nomenament de Silvestre d’Edeta com a Fill Predilecte de Llíria, i jo vaig tindre l’honor de ser l’instructor d’aquell expedient. Fou una preciosa oportunitat per indagar la trajectòria humana i professional de l’artista, mentre em distanciava de la tasca que havia tingut a l’alcaldia i em preparava per al retorn com a professor amb dedicació exclusiva a la universitat.
Tota biografia provoca sempre un gran interès humà, més encara si es tracta d’una persona procedent d’una classe social humil que aplega a assolir un notable prestigi en el món de l’art. Manuel Silvestre Montesinos va nàixer l’any 1909 a Llíria, i són pare va ser un ferroviari que hagué d’emigrar a França el 1917. Distintes circumstàncies van fer que l’any 1925 Manuel Silvestre entrara a treballar al taller de marbre d’un oncle seu a València. S’hi va trobar una ciutat dinàmica en plena transformació i va conjugar el treball amb la seua formació a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles. Els estudis, l’activitat professional, la dura guerra i la postguerra, la relació amb el seu poble. Tot això està present en el text, i ho vaig treballar amb entusiasme aquell estiu de 1981 en costant contacte amb Silvestre d’Edeta. D’ací derivà no sols l’expedient administratiu que se m’havia encarregat, sinó també aquest llibre (que fou el vuité que vaig publicar).
En aquesta nova sessió del meu viatge bibliogràfic (la tercera) comptaré també amb dos bons acompanyants. D’una banda, amb Francesc Rozalén, un estimat historiador local molt involucrat a hores d’ara en el tema de la memòria històrica, un tema que connecta de ple amb els dos personatges biografiats. D’altra banda, comptaré amb Manuel Silvestre Visa, fill de Silvestre d’Edeta, artista plàstic i professor a la Facultat de Belles Arts de la Universitat Politècnica de València; ningú com ell pot parlar-nos sobre la projecció de l’obra artística de son pare, que va morir el juliol de 2014 prop de complir els 105 anys.
