LLETRES D’HORABAIXA
CA LA VILA: UNA MERAVELLA LLIRIANA
Josep Mª Jordán Galduf
Un grup de gent, encapçalat per Joan V. Candel, ha llançat el projecte anomenat En busca de les 7 Meravelles Llirianes. Un meritori projecte que té com a objectiu conscienciar els ciutadans de l’important patrimoni cultural, arqueològic, arquitectònic, mediambiental i musical del poble de Llíria i alhora atraure-hi possibles visitants.
Amb aquesta finalitat hi ha proposades 14 candidatures de Meravelles que són les següents: el paratge natural de la Concòrdia, el conjunt de l’Edeta romana, els Banys Àrabs, el tossal de Santa Bàrbara, la Ciutat de la Música, l’església de la Sang, el tossal de Sant Miquel, el mural del Bon Pastor, l’edifici de Ca la Vila, la Confraria de la Sang, l’ermita i la font de Sant Vicent, la portada de l’Assumpció, el Museu Arqueològic de Llíria i el Mosaic dels Treballs d’Hèrcules.
Cadascuna d’aquestes candidatures té, sens dubte, un gran valor patrimonial com a bé públic. Darrere hi ha uns equips promotors que estan organitzant tota una sèrie d’actes per tal de donar-ho a conéixer. Els ciutadans s’aniran decantant progressivament per unes candidatures o altres a través del vot. Al final, el procés clourà el dia de Sant Miquel amb una declaració per part de l’Ajuntament de les primeres 7 Meravelles Llirianes.
Personalment, em trobe en l’equip promotor de la candidatura de Ca la Vila, junt amb Paco Rozalén, Maria Faubel, Juan Gorrea i Paco Gorrea. Vull, per tant, contribuir a donar a conéixer el valor d’aquest monument, sense demèrit, per descomptat, de cap de les altres candidatures. Només voldria subratllar alguns dels elements que fan singular Ca la Vila com a Meravella Lliriana.
Ca la Vila durant els anys seixanta.
La meua posició, en resum, és que Ca la Vila és un edifici històric de solera (i, d’això, ja en parlarà prou Paco Rozalén), però per damunt de tot és un símbol d’unitat del poble de Llíria i la casa de tots els llirians. No oblidem que l’edifici va ser creat (al final del segle XVI i principi del XVII) com a seu del consell de govern local, i que aquesta ha estat sempre la seua funció principal, en diferents èpoques, al llarg de la història.
Tinc l’honor d’haver estat, encara molt jove, el primer alcalde de l’etapa democràtica després del règim autoritari de Franco. I puc assegurar que fou un afany d’aquella corporació obrir les portes de l’Ajuntament al poble, perquè tothom s’hi poguera sentir com a casa pròpia, la casa de tots els ciutadans de Llíria. Un afany en què han persistit les distintes corporacions del municipi des de 1979.
Recorde l’emoció d’aquella primera legislatura democràtica, sense a penes experiència en la gestió pública, en què tractàvem d’assabentar-nos de cada cosa a poc a poc. I ja aleshores iniciàrem unes reformes mínimes en aquest noble edifici de Ca la Vila (a l’última planta i a la sala de sessions de la primera planta). Unes reformes que després s’hi han dut a terme de forma més integral per tal de dignificar l’edifici, restituir-lo a l’estil original i donar-hi la major funcionalitat possible.
Podem imaginar els mandataris municipals de cada època reunits a Ca la Vila per tal de donar resposta als problemes i a les necessitats del poble de Llíria. És clar que aquests mandataris no sempre en la història han estat plenament representatius de la voluntat del poble, com ara sí que ho són en un règim democràtic. Al meu parer, tots els ciutadans haurien de tindre una experiència mínima de gestió municipal com a escola de democràcia i de responsabilitat pública.
A la fi, m’agradaria transmetre a tots l’emoció que jo vaig sentir com a membre de la corporació municipal i alhora reivindicar l’edifici monumental de Ca la Vila com a Meravella Lliriana en qualitat de símbol històric de ciutadania local, comarcal i valenciana.
