LLETRES D’HORABAIXA
PAUL AUSTER I LES CIRCUMSTÀNCIES DE LA VIDA
Josep Mª Jordán Galduf
“El mundo ya no era real. Todo en él era una copia fraudulenta de lo que debería haber sido, y todo lo que sucedía en él no debía estar pasando” (P. Auster, 4 3 2 1, pàg. 95).
L’escriptor nord-americà Paul Auster acaba de publicar una nova novel·la amb el títol, una mica estrany, de 4 3 2 1. Un relat on l’autor imagina quatre vides alternatives per a un mateix personatge, Archie Ferguson. Un jove en ple desenvolupament personal al llarg dels anys 50 i 60 als Estats Units. Una novel·la que comença amb la força habitual de les obres narratives de Paul Auster, però que ben prompte pot despistar el lector si hom no està avisat del seu peculiar estratagema literari en aquest relat: desplegar quatre vides en paral·lel d’un mateix protagonista. No quatre vides senceres, però sí quatre formes de viure l’etapa de la joventut (entre la infantesa i l’inici de l’edat adulta).
“Mientras los dos chicos transitaban como podían de la infancia a la adolescencia, cada uno se apoyaba en lo que consideraba puntos fuertes del otro” (pàg. 268).
Segons el mateix Auster, aquesta novel·la vol ser un cant a la joventut. Aqueixa etapa en què les nostres vides estan plenes de canvis físics i mentals. I la forma com està escrita la novel·la fa pensar en les distintes possibilitats que s’obrin en el nostre camí segons les vicissituds i els accidents que poden passar-nos. D’altra banda, hi compten també, és clar, els aspectes relatius al lloc i al moment en què vivim: la geografia i la història. En el cas del personatge d’aquesta novel·la, parlem dels Estats Units (en concret, l’àrea del nord-est) i dels esdeveniments polítics, socials i culturals que marcaren el país entre els anys 40 i 60.
L’únic fet immutable en la vida del personatge de la novel·la 4 3 2 1 és que va nàixer el 1947 a Nova Jersey. A partir d’ací, s’obrin diversos camins que el portaran a viure quatre vides distintes i a créixer i explorar de diferents maneres l’amor, l’amistat, la família, la vida social i cultural, la religió i la mort. Sens dubte, una novel·la ben interessant, tot i que resulta segurament massa llarga (més llarga, certament, que altres obres de l’autor, algunes de les quals em van colpir personalment en major mesura).
I a partir d’ací, també nosaltres podem reconstruir mentalment com es va produir el nostre desenvolupament personal en la joventut en funció d’unes circumstàncies específiques. Unes circumstàncies que podien haver canviat i haver alterat així el camí de la nostra vida. Parlem de l’atzar, però també de les decisions pròpies. Perquè, a la fi, tot pot influir en la direcció que pren el nostre camí en la vida, en què s’obrin unes portes i se’n tanquen unes altres.
“Lo real también consistía en lo que podría haber ocurrido pero no sucedió, pero estar vivo en un solo cuerpo significaba que en un momento dado uno tenía que encontrarse exclusivamente en un solo camino, aunque pudiera haber estado en otro dirigiéndose a un lugar enteramente diferente” (pàg. 953).
