LLETRES D’HORABAIXA
BARCELONA 23 11 2016 ICULT Reportaje Presentacion del libro Sangre en los Estantes del librero Paco Camarasa En su antigua libreria Negra y criminal Carrer de la sal 5 FOTO FABRIZIO CORTESI
NOVEL·LA NEGRA I REALITAT SOCIAL
Josep Mª Jordán Galduf
Què és la novel·la negra? Quin lloc ocupa dins del gènere policíac i en què es diferencia de l’anomenada novel·la enigma? Com ha evolucionat la novel·la negra al llarg del temps (quant a autors, protagonistes, llocs, temàtiques)? Són molts els amants d’aquest gènere literari i de segur que trobaran de gran interés el llibre de Paco Camarasa Sangre en los estantes (Destino), una mena de guia sobre la novel·la negra i criminal, ordenada de la A a la Z. Una guia feta des de l’experiència i el ric anecdotari d’un bon llibreter.
Paco Camarasa Yáñez és un valencià resident a Barcelona que comandava fins fa poc la desapareguda llibreria «Negra i Criminal», ubicada al carrer de la Sal (barri de la Barceloneta). Expert en la matèria, ha estat també comissari del festival «BC Negra» i jurat de nombrosos premis sobre novel·la criminal. A més a més, ha rebut recentment la Medalla al Mèrit Cultural de l’Ajuntament de Barcelona per la seua contribució al món literari de la ciutat. Per a mi, és sobretot un bon company d’estudis a qui havia perdut el rastre ja fa molts anys, i que ara he pogut retrobar gràcies a la publicació del seu llibre. Un llibre que traça un atles de la novel·la negra, amb els principals creadors, aportacions i característiques, per països i per cultures.
L’inici de gènere es remunta potser a 1841 quan Edgar Allan Poe va escriure el conegut relat Los crímenes de la calle Morgue, popularitzat després pel cinema. La novel·la negra incideix en els aspectes més foscos i térbols de la societat com ara la corrupció, la violència i l’abús de poder. La denominació “negra” hi vindria a partir de 1945 en les sèries que mostraven un especial interés pel context social, un estil summament realista i el freqüent protagonisme d’un detectiu amb uns trets psicològics i morals ben singulars.
Circumscrita en un principi als Estats Units (amb autors com Dashiell Hammett, Chester Himes, Raymond Chandler, Ross McDonald, William R. Burnett, James M. Cain, Jim Thompson, Truman Capote, Patricia Higsmith o John Grishman), la novel·la negra s’estengué tot seguit a Europa i a altres parts del món, on els autors n’han adaptat les trames a les cultures i a les condicions de cada lloc. Alce la mirada i veig a les meues prestatgeries algunes obres dels autors ja referits i d’altres europeus i particularment espanyols. Entre els autors europeus hi ha Benjamin Black (Irlanda), John Le Carré i Ruth Rendell (el Regne Unit), Andrea Camilleri (Itàlia), Donna Leon (França), Petros Márkaris (Grècia), Stieg Larson i Hennin Mankell (Suècia). I entre els espanyols, Francisco Gómez Ledesma, Manuel Vázquez Montalbán, Juan Madrid, Andreu Martín, Alicia Giménez Barlett, Rafael Chirbes, Lorenzo Silva, Dolores Redondo, David Torres…
Tanque els ulls i recorde Paco Camarasa a l’aula del nostre curs a la Facultat de Ciències Econòmiques de València al final dels anys seixanta i principi dels setanta. Aleshores era conegut amb el sobrenom d’“El Cego” pels vidres tan gruixuts de les seues ulleres. Alegre, dinàmic, molt servicial. Idealista i amb grans inquietuds polítiques, va entrar en el PCE i fou detingut l’abril de 1971 junt amb dotze altres estudiants. Per això hagué d’anar a un judici al temible Tribunal d’Ordre Públic (TOP) de Madrid que es va celebrar el 1974. Jo el vaig acompanyar a aquell judici per testificar a favor seu en qualitat d’antic delegat de curs, si bé al final no fou necessària la meua declaració. Seguírem després en contacte uns quants anys, sobretot quan obrí la llibreria «Pablo Neruda» (que estava darrere d’Hisenda), de la qual jo era un client habitual. Fins que va tancar aquella llibreria i buscà noves oportunitats a Barcelona.
El prestigiós escriptor cubà Leonardo Padura ha dit açò d’ell: “Desde una pequeña librería en la Barceloneta, Paco Camarasa animó, promovió, categorizó la literatura negrocriminal contemporánea y, muy en especial, la escrita en castellano. Su trabajo se apoyó en su conocimiento enciclopédico del género. Su proyección, en la pasión con que acogió obras y autores, como el mejor librero que ha tenido la novela policial en España y mucho más allá”.
