LLETRES D’HORABAIXA
L’ESCOLA D’ADULTS I LA FRATERNITAT EUROPEA
Josep Mª Jordán Galduf
Hem arribat al mes de maig i tenim posades totes les nostres esperances en la
gradual finalització del confinament i la victòria final sobre la pandèmia. Al mes de
maig es produeix l’eclosió de la primavera, i es celebra també el dia i la idea d’Europa.
El dia i la idea de la unitat en la diversitat. El dia i la idea de la pau i la llibertat. El dia i
la idea de la cooperació i la integració supranacional. El dia i la idea d’una ciutadania
europea i d’uns valors compartits des de la cultura i l’educació.
El 9 de maig del 1950, cinc anys després de la signatura de l’armistici de la
Segona Guerra Mundial, el ministre francès d’Exteriors Robert Schuman va pronunciar
un discurs que portà, pas a pas, cap a l’actual Unió Europea. Hui el nom d’aquell gran
europeista dona nom a la plaça de Brussel·les on està la seu de les principals
institucions comunitàries. I aquella data del 9 de maig ha quedat instituïda com el dia
d’Europa. Un símbol d’unitat, junt a altres símbols com són la bandera europea i
l’himne europeu.
Eixe himne (L’Oda a l’Alegria) està basat en la Novena Simfonia de Beethoven,
la qual van fer sonar el passat 26 de març, des de les finestres i els bacons, nombrosos
músics de Llíria, en un acte col·lectiu que ha merescut l’elogi de la UNESCO. L’acte va
ser llançat des dels canals digitals de Llíria City of Music, i ha estat considerat com un
símbol d’unió entre pobles i cultures i un alè d’esperança front a la crisi sanitària. Un
acte impulsat des de l’Ajuntament de Llíria (per l’Alcalde Manuel Civera) i dut a cap en
coordinació amb altres Ciutats Creatives de la UNESCO.
Una de les grans aportacions de la Unió Europea, en matèria educativa, ha estat
el projecte Erasmus, el qual ha propiciat la mobilitat estudiantil i de professors entre els
distints països europeus (convertint-se en la base d’una autèntica ciutadania europea).
Un projecte que, si bé en un principi s’adreçà només a l’àmbit universitari,
posteriorment es va estendre també a la resta dels nivells educatius. I d’això se’n ha
beneficiat, molt satisfactòriament, l’Escola d’Adults de Llíria.
En ple confinament, em ve a la memòria una fantàstica celebració de germanor
europea que va fer l’Escola d’Adults ara fa dos anys (del 23 d’abril al 4 de maig de
2018). Aleshores, en el marc del Programa Erasmus Plus, un grup de professors italians
va visitar l’EPA per a intercanviar experiències educatives i conèixer el patrimoni
històric del nostre poble. Al llarg d’aquells dies hi hagué classes compartides,
excursions i menjars de fraternitat. El Taller de Literatura que coordinava aleshores
Miguel Bort va dedicar una sessió especial a la cultura europea, i en una d’aquelles
intervencions Rafa Solaz va parlar precisament sobre l’himne europeu.
L’Aula de Ciutadania hi va contribuir organitzant una taula redona amb el títol
de: Una finestra oberta a Europa: el programa Erasmus+. L’objecte d’aquesta activitat
era reflexionar sobre l’interés que té la Unió Europea per a la joventut, i explicar els
diferents ingredients del programa Erasmus. Per part de l’EPA de Llíria hi
intervingueren el director Nico Marco i les professores Alexandra Garrido i Lourdes Riau, mentre que per part italiana ho va fer Alfonso Rainone (professor de geografia i
història de Foggia).
No era la primera vegada que l’EPA de Llíria s’havia involucrat en el programa
Erasmus, ni tampoc seria la última. L’any 2017 l’EPA va rebre ja la visita d’un grup de
professors d’Àustria. D’altra banda, a finals de maig de 2018 un grup de professores de
Llíria (Alexandra Garrido, Lourdes Lizaso i Lourdes Riau) va viatjar a Letònia (per a
visitar una escola de la ciutat de Jelgava, a la regió de Zemgale). I ara mateix, el director
Nico Marco em fa saber que l’EPA de Llíria està tramitant un nou projecte Erasmus per
al curs vinent.
Comença el mes de maig i renaix la nostra esperança en recuperar la convivència
social. Quantes vegades, en les meues activitats dintre de l’EPA, he subratllat que la
construcció de la Unió Europea ha estat una de les grans aportacions de les generacions
majors, i aquesta acció unitària convé que continue sent una meta il·lusionant per a la
joventut actual. He deixat constància d’això, per exemple, en el llibre Compartint
sentiments, que vaig escriure el 2017 en col·laboració amb Carles Subiela. I allí
precisament (a la pàgina 89) vaig reproduir la lletra de l’himne europeu (versió
d’Amado Regueiro) que va cantar Miguel Rios. Una lletra que Joan Josep Aguar va
traduir així al valencià:
«Para’t i escolta la cançó de l’alegria,
el cant alegre de qui espera un nou dia.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.
Si al teu camí només hi trobes la tristesa,
i el plor amarg enmig la soledat eterna.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.
I si no hi abastes l’alegria en esta terra,
vés a cercar-la més enllà d’aquella estrella.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.»
