ASSASSINAT DE SÒCRATES
Josep Mª Jordán Galduf
“Mis preguntas tan sólo son un farolillo que quizá logre indicarte en qué dirección avanzar entre las sombras” (Sòcrates)
He llegit la novel·la de Marcos Chicot El asesinato de Sócrates, que va ser finalista del Premi Planeta l’any passat. Aquest guardó no és precisament una garantia de qualitat, però m’atreia viatjar a la Grècia clàssica i conéixer millor la figura de Sòcrates, i pensava que ho podia fer d’una forma amena a través d’aquesta novel·la. I no m’hi he enganyat, tot i que el text resulta segurament massa llarg. Hi ha un principi i un final molt atractius, i entremig una narració un poc més plana. Però, per damunt de tot, resulta d’interés l’acostament que s’hi fa al personatge de Sòcrates i el seu pensament. Qui fou aquell filòsof grec? Com va viure i com va morir?
El món sembla haver canviat molt al llarg de la història, però les persones continuem comportant-nos d’una manera similar en totes les èpoques: hi ha sempre la bondat i la maldat, les conductes egoistes i fins i tot perverses i les accions generoses i nobles, el raonament i el diàleg més honest i l’ús del fanatisme i la demagògia…
A Sòcrates, li agradava conversar i reflexionar amb qui li demanava fer-ho. La seua habilitat consistia més a fer-se preguntes que no a trobar respostes. Un mètode pedagògic (el mètode socràtic) que ajuda l’interlocutor a traure les pròpies conclusions sobre un tema. És coneguda la seua màxima “només sé que no sé res” que va guiar el seu procés de recerca al llarg de la vida. Una màxima que, segons la novel·la, li va crear alhora molts enemics. Fins arribar a empresonar-lo i fer-lo morir.
“Podemos decir que Sócrates ha sido el mejor de los mortales que hemos conocido en nuestro tiempo, y además el más sabio y el más justo de los hombres” (Plató).
Sòcrates no va escriure cap tractat de filosofia. La seua aportació ens ha aplegat mitjançant els textos dels seus deixebles, entre els quals destaca Plató. I així és com sabem que Sòcrates va ser crucial en la història del pensament, de manera que els filòsofs anteriors són coneguts com a presocràtics. És considerat el pare de l’Humanisme, ja que ell va ser el primer a convertir l’home en el centre d’atenció de la filosofia. I també és considerat el pare de la Filosofia Moral, que tracta del bé i del mal amb relació als actes humans, així com de la virtut i la felicitat i la forma de poder aconseguir-les.
“La muerte es un sueño eterno o el tránsito a una morada eterna en la que encontraremos a quienes nos han precedido. En ambos casos, no es algo que debamos temer” (Sòcrates)
Tant la vida com la mort de Sòcrates foren exemples de coherència respecte de la seua doctrina ètica i moral. I la mort no li vingué precisament d’una manera natural o accidental sinó com a conseqüència d’una gran infàmia. Ell, tanmateix, la va afrontar amb una enorme enteresa. I aquesta fou la seua darrera lliçó.
