PRIMAVERA AMB PEPE ZAPATER
Josep Mª Jordán Galduf
Vull compartir aquesta primavera d’una manera molt especial amb una persona que admire i estime: Pepe Zapater (Alcubles, 1934). I vull llegir amb ell aquestes sentides paraules de l’escriptora mexicana Ángeles Mastretta: “Abril me lleva a cuando aún estaban vivos mis primeros muertos, y su presencia –como la eternidad- era un cobijo imposible de apreciar”.
Vull celebrar amb Pepe Zapater la nova estació, que diuen que significa una renovació de la vida, mentre conserve en la meua ment eixa imatge, il·lusionada i radiant, que presentava Pepe el setembre passat quan va ser guardonat com a Fill Adoptiu de Llíria. Aleshores ens va parlar ple d’entusiasme de qui era ell i de tantes i tantes persones a qui devia un agraïment en la vida. Una al·locució que va guanyar de seguida l’audiència per la seua simpatia i la seua naturalitat.
La regidora d’Educació i Cultura Carmen Feltrer va glossar els abundants mèrits de Pepe Zapater, que va exercir tota la carrera docent pràcticament a Llíria fins a la seua jubilació l’any 1993. Un mestre vocacional que ha sabut transmetre el seu ensenyament a joves de distintes generacions, molts dels quals li enviaren cartes de reconeixement i afecte en l’acte de la seua distinció per l’Ajuntament de Llíria (amb l’alcalde Manolo Civera al capdavant). A més a més, Pepe va ser director de l’antic col·legi de la Germandat de Llauradors i del col·legi Sant Miquel, i en tos dos centres va mostrar una capacitat de gestió extraordinària, tal com li ho van reconéixer nombrosos col·legues de professió.
Igualment, va ser regidor d’Educació en distintes corporacions municipals els anys seixanta i setanta, i va impulsar la creació de la primera biblioteca pública i la donació de terrenys per a la construcció posterior de l’institut d’Educació Secundària del Camp de Túria. D’altra banda, Pepe Zapater va tindre una activa participació en la vida cultural del poble, si més no com a membre de la Junta de la Unió Musical i com a president de la Rondalla Edetana “Vicente Giménez”.
La música, certament, ha estat una de les seues passions, tal com manifesta en un llibre de memòries personals que ha fet circular entre els amics. Un llibre on queda també constància de la gran importància que han tingut per a ell les creences religioses. Persona honesta i de ment oberta, tot no li ha resultat fàcil en la vida, és clar. Però la fe i el seu entorn familiar han estat sempre un suport ferm per a anar superant les dificultats del camí.
Ara és primavera i jo desitge que Pepe Zapater puga renovar les seues il·lusions sobre la base d’eixos constants suports seus, la fe i la família. I vull llegir amb ell aquest bell text espiritual de Benjamín González Buelta que pense que li agradarà i el reconfortarà: “No amanezcas, Señor, que todavía mis ojos no aprendieron a verte en medio de la noche. No me hables, Señor, que todavía mis oídos no logran escucharte en los ruidos de la vida. No me abraces, Señor, que todavía mi cuerpo no percibe tu piel en los saludos y la brisa”.
