NOSALTRES ELS EUROPEUS
Josep Mª Jordán Galduf
Nosaltres els valencians, i els altres pobles de la península Ibèrica (Espanya i Portugal), formem part d’un dels projectes més bonics de la història contemporània: la construcció d’una Unió Europea. Ara fa 60 anys (el 25 de març de 1957) els sis països iniciadors d’aquest projecte signaren el Tractat de Roma, mitjançant el qual es va posar en marxa el procés d’integració que ha donat lloc a l’actual Unió Europea (UE). Un procés complicat (fet sovint a cops de crisi i de decisions fallides) que, tanmateix, ha anat aprofundint els àmbits d’integració i alhora sumant més països en el projecte (fins a arribar a ser-ne vint-i-huit). Això ha fet possible la preservació de la pau, la consolidació de la democràcia i la creació d’una millor convivència i d’un millor benestar al continent europeu.
És cert que la UE no passa a hores d’ara un bon moment, fins i tot un dels estats membres (el Regne Unit) ha decidit per referèndum abandonar-la, però, tot i així, el balanç del projecte és summament positiu. Considerem-ne només tres exemples: 1) el projecte Erasmus que ha intensificat la mobilitat estudiantil entre països europeus i ha creat les condicions per a generar una autèntica ciutadania europea; 2) la política regional que ha bombejat recursos financers a les zones més pobres de la UE i n’ha potenciat el desenvolupament autònom; 3) la política d’ampliació, que de primer permeté l’acollida a la UE dels països mediterranis (entre els quals Espanya, que hi va entrar el 1986) i després dels països de l’Europa de l’Est i l’antiga Iugoslàvia.
En la cruïlla en què es troba actualment la UE cal mirar cap al futur i corregir i perfeccionar-ne el camí i el model d’organització. Cal completar la unió econòmica i monetària i aconseguir un millor desenvolupament social. Cal restablir la confiança de la ciutadania i generar un major sentiment d’unitat, tot reconeixent la diversitat. I cal reforçar el paper de la UE com a actor unitari enfront dels reptes i de les responsabilitats que presenta un món globalitzat.
L’Oda a l’Alegria, que té com a música la Novena Simfonia de L. V. Beethoven, és l’himne oficial de la Unió Europea. Miguel Ríos la va cantar amb una lletra d’Amado Regueiro Rodríguez que Joan Josep Aguar Matoses ha traduït així al valencià:
“Para’t i escolta la cançó de l’alegria,
el cant alegre de qui espera un nou dia.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.
Si al teu camí només hi trobes la tristesa,
i el plor amarg enmig la soledat eterna.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.
I si no hi abastes l’alegria en esta terra,
vés a cercar-la més enllà d’aquella estrella.
Vine i canta, somia cantant-la,
viu somiant amb el nou sol,
en què tothom tornarà a ser germà.”
