El Ple de l’Ajuntament ha demanat a la Generalitat el reconeixement per a un grup d’11 membres de la Policia Local que tenen 25 anys de servei. Una idea que va nàixer de l’actual cap de la Policia Local, José Francès. «Altres pobles ho han fet, a Llíria mai s’havia demanat». La Veu de Llíria aprofita per parlar amb ell i saber com ha canviat el municipi en estos 25 anys.
José Francés entrà en 1998 a la Policia Local «no va ser per vocació, era massa jove, ara sí que puc dir que és vocacional» diu este home que ha arribat a ser intendent del seu poble. «Quan entrí el municipi tenia 14 mil habitants, ara 24 mil. Ha canviat molt».
També la policia ha canviat, «al principi érem 15 policies, ara som 43 amb un l’objectiu clar: ser una policia de proximitat, integradora més que repressora, això és la meua filosofia. No només per ser cap de policia, sinó com a ciutadà del meu poble» ens explica al seu despatx.
Fent balanç dels 25 anys asegura que hi ha hagut de tot, «molt satisfactoris i altres no». El que més l’agrada és el contacte en la gent. «És el millor que hi ha, encara que a vegades li dic a la meua dona, que també és el pitjor» bromeja mentre es lleva les ulleres per la foto i comencem a repassar amb ell, estos 25 anys.
-Han canviat molt els problemes des que vas començar?
No. Les necessitats de la gent són les mateixes: conflictes de trànsit, problemes veïnals o en relacions personals. Ens criden per solucionar estos conflictes. Sóc partidari que la gent aprenga a resoldre els conflictes a soles, però si no, està la policia local. Som l’únic servei de l’ajuntament que està obert 24 hores 365 dies a l’any.
Per resoldre conflictes vàrem crear, per exemple, el taller de defensa personal en la Setmana de la Dona, amb Isabel Puerto, que és una meravellosa professional. I no només és la violència de gènere, són pautes per saber resoldre conflictes en altres temes. Eixe taller l’hem exportat a altres pobles. No m’agrada que la gent pense que només estem per denunciar, però quan un no sap que fer, sempre pot comptar amb la policia.
De totes maneres, els delictes violents a Llíria, s’hi han reduït en estos 25 anys. Només s’ha incrementat la violència de gènere, no sé si perquè abans era un delicte silenciós que la gent ho sofria dins de casa i ara es denuncia, o perquè ha augmentat sense més.
-Quants casos hi ha al municipi?
A Llíria tenim 50 ordres de protecció, van de casos lleus a molt greu, que tenim un.
-La mort d’Elvira i Magdalena, ha estat un dels casos més impactants que hem patit com a poble?
Sí. Per mi va ser un dia molt dur. També estava Isabel Sánchez de servei, donarem l’alarma i gestionarem tot el protocol. Com a persona em va afectar molt.
-La mort del seu company, va ser el moment més dur al cap de 25 anys de professió?.
El suïcidi del company va ser el més dur que he viscut. En Llíria mai havia passat, a la Pobla hi hagué altre. Aquell dia, quan em cridaren, vaig anar jo i ho viu… va ser dur no, duríssim, encara em ve al cap esta imatge.
-I de coses positives?
Les coses positives et passen per alt, i a seguir. Crec que la gent del poble desconeix a la policia, m’agradaria que ens coneguen un poc millor. Per exemple en Expo-jove intentarem obrir-mos als xiquets, fem xarrades en els col·legis sobre perills a les noves tecnologies o educació vial. A la persona també la forma la societat: educació, inculcar valors per saber com hi ha de resoldre la seua vida. La policia forma part de la societat i som una part d’eixa formació. Això m’agrada.
-Quin son els problemes més habituals?.
El primer conflicte que s’ha de resoldre és quan un ben jurídic està amenaçat, i el principal és la vida de la persona, encara que són menys habituals a Llíria. Els més habituals són problemes de trànsit, animals, actes públics de concurrències com processons o esdeveniments esportius, festes. Conflictes veïnals, ordenances, absentisme escolar.
-I problemes de vida o molt, hi ha molts en 25 anys. És més violenta?
No quan entri la delinqüència era més violenta. Encara que continua, les dates son mes baixes.
-És Llíria segura?
El nucli urbà és un dels més segurs de la Comunitat Valenciana. Un altre tema és el disseminat, el món rural: 14 mil habitatges en un dels termes municipals més grans de la comunitat. Ara ens hem adherit a un projecte de la Comunitat Europea, per incrementar la vigilància al camp. Es tracta d’un sensor, com si fora una càmera. Li programes uns paràmetres, quan els paràmetres boten la càmera comença a gravar. Es pot utilitzar per accident de trànsit, o robatoris. Anem posar-lo en el camp, per evitar els robaments agrícoles.
Este és un dels principals problemes més greus que tenim a Llíria. Els index, al nucli urbà, és del més segur, però fora del centre històric, ahi no puc traure pit, ens queda molt per fer.
-Que queda per millorar?
Moltes coses, a vegades pense que la societat evoluciona més ràpidament que nosaltres, per exemple la tecnologia, els delictes informàtics, la policia local estem un poc enrere, la Guàrdia civil sí s’ha actualitzat més.
-Com és la relació amb els altres cossos de seguretat de Llíria?
Molt bona, hi ha fluïdesa, no només en la Guàrdia Civil, també amb l’autonòmica, nacional… Hui en dia, tenim un tinent i capità molt accessibles, i el contacte és directe.
-I la nacional, vindrà?
S’intentà dur. Però la Policia Nacional no pot compartir territori on està la Guàrdia Civil, per tant hauríem de llevar a la Guàrdia civil de Llíria perquè vinguera la Nacional. No ho veig factible.
-Que faria falta, pel que fa a mitjans, per posar-se al dia la Policia Local?
Ens faria falta una nova central, amb espai per dependències més intimes pel que ha patit el delicte, uns mitjans informàtics actualitzats, una zona de breafing per les reunions d’organització. Jo sóc de l’opinió que es faça un centre modern, ben fet, que no siga un edifici que ens hem d’adaptar a ell, sinó que represente un espai per una policia moderna. Jo fiu un informe de les necessitats, ara són els polítics els que han de decidir.
Si el reten va ací o allí, em dóna igual, el que volem és que es faça. Este no dóna més de si. Era la vivenda privada de la fàbrica Rios, després vingueren els jutjats, ara nosaltres. El que vull ara és que l’edifici s’adapte a les nostres necessitats, amb pantalles pel control de càmeres i calabossos -es queixa Francés mentre ens fa un recorregut per les dependències obsoletes dels caloabossos actuals.
Francés s’acomiada amb una xifra de la qual es sent orgullós «Llíria és una de les poblacions que més quota femenina té de tota la Comunitat Valenciana. Estem molt orgullosos, i la relació és molt bona. Antònia, que també rebrà el guardó, va entrar en l’any 85 i va ser la primera dona. Des d’aquella època cada promoció entra almenys una dona. No ens poden acusar de masclistes» finalitza amb un somriure el cap dels policies de Llíria a la porta d’estes velles dependències que en breu seran història d’estos 25 anys de la Policia Local.
