(Fina Pérez Lapiedra) Volia acomiadar aquest any parlant d’esperança però, ni tan sols en aquests dies de bons desitjos, pau, alegria i felicitat, s’han acabat els assassinats de dones, augmentant a 48 el nombre de dones assassinades, i 24 menors, per violència masclista i, sens dubte, la gran notícia de l’últim dia de l’any és la detenció del presumpte assassí de Diana Quer i l’aparició del seu cos. Assassí confés.
Quan he escoltat les primeres notícies m’ha vingut a la memòria tot el que s’ha escrit i parlat d’aquesta jove durant l’any i pico en què no s’ha sabut què havia passat, on era, aventurant en els mitjans, i en les tertúlies de cafè, tot tipus d’especulacions. Que si era una jove problemàtica, capritxosa i consentida, llançada i lleugera, anorèxica, que coneixia joves a internet i es fiava d’ells, que si s’havia escapat alguna que altra vegada, que si la situació de la seva família, … en fi , una sèrie d’ «opinions» que l’únic que han aconseguit ha sigut que la conversa es tancara amb un «ella s’ho buscava».
I no és així. És un cas més de violència masclista en què s’ha culpabilitzat la víctima, com en massa ocasions.
El meu desig per a 2018, que no es seguisca culpabilitzant les víctimes, que no hi haja més dones assassinades pel simple fet de ser dona.
