El Monestir de Sant Miquel ha tingut uns visitants molt especials, durant esta setmana. Un grup de trompetistes, encapçalats per Migue Cerezo i David Llavata, ha realitzat un encontre de trompetistes en el Monestir de Sant Miquel. Tres dies de molta música i família; que serveixen, a més, per col·laborar en la restauració del Monestir de Sant Miquel.
«Este tipus d’encontres, l’organitzem des de fa cinc o sis anys» ens explica Migue Cerezo, músic de Llíria i professor en el Conservatori de Cullera. «La idea era crear unes jornades molt familiars, on els alumnes pogueren conèixer a alguns dels millors trompetistes professionals. Però, sobretot, a un preu molt assequible, molt econòmic».
Des dels seus inicis, estos encontres – sempre s’han realitzat al Monestir de Sant Miquel – han vist passar alguns dels millors trompetistes internacionals, com Pacho Flores, Luis Gonzáez o els Somerhalder.
El preu per participar en estos encontres és igual que el d’una classe particular de trompeta i els alumnes estan tres dies practicant música i tenen la possibilitat de conèixer prestigiosos professionals. «La meitat del que paguen els alumnes es destina a finançar que estos prestigiosos trompetistes puguen vindre i l’altra part, a la restauració del Monestir de Sant Miquel» explica Cerezo, qui és també portant de la imatge del patró de Llíria. «Fem quatre o cinc encontres cada any i, a la fi, suposa una ajuda important per a la Germandat».
Estos encontres van sorgir des de l’experiència de Migue i David, qui vivien encontres similars, organitzats pels seus professors de joventut. «Busquem un ambient molt familiar: aprendre i passar-ho bé». A més, els alumnes són convidats expressament pels dos professors a participar i, per tant, no és una experiència oberta a tots aquells que vulguen participar.
David Llavata, Migue Cerezo i una desena d’alumnes de trompeta – estudiants del Grau Superior de Música, aspirants a accedir-hi i ja professionals – han compartit tres jornades de molta música i ambient familiar, en el Monestir de Sant Miquel. No ha sigut la primera volta, però tampoc serà l’última.
