EL TESTAMENT DEL DIRECTOR
Quan sols espera
el colofó
a una elitista
vida d’artista,
fa una sincera
confessió:
-Prop de morir,
ara he admès
que no he aprés
a dirigir;
que han sigut dures
les provatures
per fer sorgir
els sentiments
dels instruments
i de les veus
per ascendir
al cim dels déus
i junts sentir,
director, músics,
oients i públic,
l’anhel d’unir
música i vida
d’amor farcida.
Carles Subiela
