Un pidolaire
dóna als veïns
consells sincers,
savis i fins,
i els seus sabers
volen amb l’aire.
Mai no ha rebut
cap recompensa,
ni l’ha volguda,
sempre ha viscut
dient què pensa
i a tots ajuda.
Un dia el rei
l’ha visitat
i, commogut
pel que ha sabut,
se l’ha emportat
al seu servei.
A la cort miren
el nouvingut,
estrany i eixut,
i alguns admiren
el seu sensat
i entès trellat.
Mes hi ha un secret
que el compromet.
En fer-se fosc,
deixa el palau
i el llit luxós
que no l’atrau.
Va decidit
a un lloc recòndit,
lluny dels manaires,
i dorm d’incògnit
entre captaires
al ras brumit.
Amo o lacai,
té per virtut
no oblidar mai
de qui nasqué,
com ha viscut
i el lloc d’on ve.
Consulta els versos diàries del mestre al seu perfil de Twitter.
