Un resum polític d’allò que ha ocorregut en la primera meitat de legislatura a Llíria
El 24 de maig de 2015, els llirians i llirianes elegiren canvi. Després de 12 anys de govern del Partit Popular, l’Ajuntament de Llíria comptava amb una majoria d’esquerres. Els 14 regidors que sumaven el PSPV i Compromís-Move garantien una àmplia majoria que aportaria una estabilitat de govern al municipi.
El 13 de juny, després de dues setmanes de diàleg entre els dos partits de l’esquerra, Manolo Civera era elegit alcalde de Llíria; amb un vot de confiança de Compromís-Move. Pocs dies després, es constituïa este govern progressista. Però, prompte, arribaren les primeres alarmes. Miguel Barona, va decidir deixar la seua acta de regidor, per no estar conforme amb el procés; i, des d’aleshores, ha mantingut una campanya contrària a Compromís i el seu portaveu, Paco García.
Era el primer avís d’un pacte que no va quallar. Després de tensions internes, que van transcendir a l’esfera publica, Compromís-Move va decidir abandonar l’Equip de Govern, a principis del mes de novembre del 2015; sent una de les primeres notícies que La Veu de Llíria va cobrir.
Des d’aleshores, el diàleg entre els dos partits ha estat complicat. Compromís-Move ha criticat, en diverses ocasions la falta de diàleg del govern i desinformació amb l’oposició, crítica de què també s’ha fet ressò el Partit Popular. I el PSPV ha volgut posar l’accent en la pinza entre Compromís-Move i els populars, qui junts sumen una majoria d’11 regidors.
La veritat és que, en les sessions plenàries, se’ls ha vist votar junts – no sempre i desmarcant-se en assumptes importants de la seua ideologia -, però sí en prou ocasions. Ambdós argumenten que saben asseure’s i dialogar pel bé de Llíria i els ciutadans, però que la pinza no existeix.
Les acusacions no han vingut sols de l’Equip de Govern cap a l’oposició, sinó també a l’inrevés. Perquè Ciudadanos i Llíria Puede, amb un sol regidor cadascú, també han marcat les seues posicions. Segons el PP, molt més pròximes a l’Equip de Govern, acusant el regidor de Llíria Puede de ser el novè regidor del PSPV.
Neguen o no estes acusacions mútues, les afinitats – almenys personals – estan marcades. L’Ajuntament de Llíria està dividit en dos blocs. En els recessos dels plenaris és evident. Els corrillos marquen estes afinitats. Per una banda, el 90% del PSPV, Ciudadanos i Llíria Puede. Per altra banda, el PP, Compromís-Move i l’altre 10% del PSPV: Isabel Aigües.
Durant esta legislatura, ella ha suposat la crisi interna del PSPV, en què Blanqueries ha hagut d’intervindre. Amb el trencament del pacte, ella va rebre les competències d’unes àries, per a què necessitava un temps de què no disposava, segons ella, sense estar alliberada. I les va rebutjar, per registre d’entrada, al novembre del 2015. En gener, Manolo Civera li va llevar les competències que continuava ostentant. I, quatre mesos més tard, després de la intervenció de Blanqueries, va rebre les competències de Béns Patrimonials i Municipals i Inventari Municipal.
Però tornant al pacte, després d’un temps, es va intentar restablir. Al novembre del 2016, es van reprendre les reunions. Els dos partits van establir uns acords de programa, una sèrie de mesures que implantar al municipi. I, segons les seues declaracions, sols quedava pendent el repartiment de les àries. Tanmateix, des del Nadal, poc més s’ha sabut d’estes reunions, que semblaven que eren el preàmbul d’un pacte imminent.
Ara sembla que s’obri un nou capítol, ja que Compromís-Move ha presentat un altre document de pacte i el PSPV, segons han anunciat fonts del partit socialista, portarà el tema del pacte a debat en la pròxima executiva. Es veurà, definitivament, si Llíria recupera eixe govern progressista que el resultat electoral deixava entreveure. O, si pel contrari, la mitja legislatura de falta d’entesa entre l’esquerra s’allarga, durant dos anys més.
I, mentrestant, què ha passat amb Llíria?
Dos anys de legislatura, també han donat lloc a projectes i canvis en el municipi. No sols visibles com la nova plaça de Partidors, sinó també menys vistosos; com els canvis de les línies d’autobús urbà. Encara que el debat i el pols polític, s’han centrat en el polígon de Carrasses; que exemplifica com valoren la legislatura els principals grups polítics.
L’Equip de Govern del PSPV, amb les seues intervencions als plenaris i les seues declaracions, argumenta que «ha anat donant solució a problemes que es va trobar en arribar a l’Ajuntament» i l’herència rebuda; argument que han repetit en moltes ocasions. I posen l’exemple clar de Carrasses, de què asseguren que han aconseguit grans avanços, en poc de temps.
Una opinió completament diferent de la del PP, qui considera «que Llíria està paralitzada» i que l’Equip de Govern peca de «falta de talant polític», en paraules de la seua protaveu Reme Mazzolari.
En la posició intermèdia es troba Compromís-Move. Ells consideren que s’han fet avanços, però que no els suficients; cosa que afirmen que s’haguera aconseguit amb la culminació del pacte entre els dos partits i un govern progressista estable i amb una àmplia majoria.
