UNA ÀRIA
L’afinador
posa a punt
un piano
i està mirant-ho
un vagabund
que es diu tenor.
-Feliç sóc jo
si m’acompanya
vostè amb una ària!
Davant l’estranya
i extraordinària
petició,
hi ha una resposta
confirmativa.
El pobre i brut
desconegut
afina a posta
fent veu de diva.
Canta amb dolcesa
preciosista
per a sorpresa
de qui no es creu
quin tros d’artista
té davant seu.
Acaba amb fina
perfecció
les acrobàcies
de la cançó
i, ans que camina
de nou, diu: -Gràcies!
