TORNARÉAdolescent
imberbe, és dut
al front de guerra,
lluny de la terra
i de la gent
on ha nascut.
Al lloc on és
adjudicat,
sol i esglaiat,
es veu sorprès;
hi ha una mirada
dolça, encisada.
Surt l’esperança
d’una futura
felicitat
si l’hostil dansa
no el desfigura
en el combat.
Ans que d’allí
ha de marxar,
a penes té
temps d’expressar:
-Espera’m, sí,
jo tornaré!
Anys de duresa,
treballs forçats
i iniquitats,
i ell la promesa
no l’oblidà.
Complí i tornà!
