Syrinx, bellesa
de beneïda
naturalesa,
és perseguida
per Pan i el pànic
és com satànic.
Més nimfa aqüícola
que no terrícola,
Pan l’ha sorprès
en un instant
quan ella ha pres
el sol brillant.
Per res del món
vol Syrinx plaure
l’antull dolent
del déu que infon
por quan vol jaure
lascivament.
Les alertades
germanes d’aigua
la salvaran
de les cerrades
urpes de Pan,
monstre baldraga
que no assoleix
el que voldria
i es troba un feix
de canyes verdes
amb què inicia
notes incertes.
El just final
de la carnal
agressió
d’aquesta data
tindrà una grata
conclusió.
Les naturals
arts musicals
heretaran
l’encantadora
flauta de Pan
que el món adora.
