METGE I POETA
Metge i poeta,
d’aldea a aldea,
de poble en poble,
va amb la carreta.
Si té una idea,
que en vers s’acoble.
Quan ell visita
els pacients,
també els recita
els poemes seus
i els mals pendents
els fa més lleus.
Un dia veu
que un muler canta
un poema seu.
Li posa tanta
força al que diu
que és emotiu.
-Boniques cobles!
Qui n’és l’autor?
-Això és del poble!
L’ha commogut.
És el millor
premi rebut.
