L’HUMIL SOLDAT
L’humil soldat
s’ha enamorat
de la princesa
i esta li troba
tanta dolcesa
que el posa a prova.
-La passió
que irradies,
si et manté
cent nits i dies
sota el balcó
meu, et voldré!
Ell, exultant
pel que ha oït,
ni un sol instant
s’ha endarrerit
a demostrar
com l’ha d’amar.
Tal sacrifici
li pareixia
ben poca cosa
pel benefici
que la faria
la seua esposa.
Romangué fix,
digne i quiet
nits de tempesta,
sol, pluja i fred,
dies de festa
lluny dels amics.
Complit el dia
noranta-nou
fent de vigia,
en tingué prou,
marxà i mai més
se’n sabé res.
L’últim instant,
quan pareixia
que el noble amant
ho aconseguia,
què anà coent
la seua ment?
