LA ROSA
I LA GRANOTA
L’ínclita rosa
brilla i imposa
el seu dictat
quan justet nota
que una granota
jau al costat.
Com que al jardí
vol ser l’objecte
més admirat,
sense respecte
li ha etzibat:
-Ves-te’n d’ací!
Així ho fa aquesta
sense protesta.
Quan fa el regrés
un mes després,
la flor susdita
resta marcida.
-Quina sorpresa!
On ha quedat
tanta bellesa?
-Ai, quin mal fat
quan t’expulsí
d’aquest jardí!
Des que no estàs,
molt es prodiguen
caus de formigues
que m’han fet jaç.
Pague un alt preu
pel meu menyspreu!
