KATHIE SWITZER
Qui fa amb raó
una carrera
de marató
no competeix,
sols se supera
per ell mateix.
La marató
de Boston fa
cinquanta anys ja
pujà un graó
en el debat
per la igualtat.
Kathie, valenta
i lluitadora,
va fer l’espenta
de qui incorpora
nous escenaris
igualitaris.
Fou la primera
que es decidí
a competir
en la carrera
i obrí un camí
a l’avenir.
Tenint l’ajut
del seu marit
i els corredors,
va ser romput
l’ordre exigit
d’antics rigors.
Queda la imatge
d’un jutge estricte
creant el conflicte
quasi salvatge
quan no volia
que fera via.
Mes el trellat
d’espectadors
i corredors
fou més sensat
i ella pogué
córrer sens fre.
Amb l’arribada
seua a la meta
deixava feta
una proesa
d’una certesa
meravellada.
La dona atleta
sense frontera
lliurà el combat
en la carrera
per la igualtat,
sempre incompleta.
La marató
sense etiqueta
marcà el guió
perquè es permeta
córrer i viure
per un món lliure.
