EL RESCAT
Dies de dol
i hores ingrates
quan un estol
de molts pirates
entra amb l’espasa
que tot ho arrasa.
A més a més
del fort pillatge
que hi han comés,
furten la imatge
del Fill de Déu
mort en la creu.
Tornats a Oran,
el crucifix,
com a senyera
dels enemics,
va la foguera
i el cremaran.
Quan l’han encesa,
per a sorpresa
dels congregats,
no ix bé l’ultratge
que han perpetrat
contra la imatge.
Per molt que atien
les flamerades,
prompte es mustien,
tot és debades
i no es maltracta
la imatge intacta.
Un mercader
diu que rescata
eixe tresor
i ho podrà fer
si arremata
son pes en or.
Posant la imatge
en la balança,
el pes que alcança
és un peatge
dels que inquieten,
trenta monedes
nord-africanes
d’escàs valor,
com les romanes
que es posà al pot
el traïdor
Iscariot.
Estupefactes,
per molt que es prova
el resultat
no ha variat
i el bei aprova
que es tanque el tracte.
Pels solidaris
sabers i afers
dels mercedaris,
també aquell dia
als presoners
se’ls repatria.
Vaixell complet,
la gent viatja
fent el trajecte
més curt i recte
fins a la platja
de Natzaret.
L’enorme festa
de benvinguda
és la volguda
recepció
de manifesta
devoció.
I la relíquia,
que ha resistit
tanta malícia
d’ultratge i foc,
s’ha instituït
en un sant lloc.
Si per València
passeu un dia,
bon pas seria
fer reverència
al venerat
Crist del Rescat.
