EL NIL I EL GANGES
Enmig del mar,
es van trobar,
tot confluents
de diferents
terres, dos rius
molt expressius.
-He vist belleses
i monuments,
ciutats esteses,
mercats i gents
que he contemplat
extasiat.
-Molt bells paisatges
d’excepció
també he vist jo
pels mil paratges
del meu torçut
recorregut.
-He vist camins
amb traginers,
i pelegrins
per santuaris
amb pebeters
incineraris.
-He vist deserts,
ingents planúries,
boscams i horts verds,
prats amb clavells
i les cantúries
de mil ocells.
Els dos alaben
les meravelles
que no s’acaben
amb contarelles
tan descriptives
com emotives.
De sobte, un greu
clam dolorós,
contrapunt trist
a allò que han vist,
els ix als dos
junts a una veu:
-Ciutats i aldees
hem vist poblades
amb moltes gents
necessitades
i uns pocs potents
amb grans riqueses.
Hem vist bellesa,
però el que ens fa
més dany noïble
és la pobresa
d’un cost humà
incomprensible.
