És un captaire
que ha esmerçat
tota la vida
pregant a l’aire
la caritat
de gent sentida.
De sempre seu
en un cantó
del seu carrer
sobre un caixó
fort i compacte
com dur al tacte.
Un foraster
alt, prim i ros,
damunt de ser
poc generós,
li ha plantat
un preguntat:
-“Quin parament
té de seient?”.
-“És un caixó
molt carrincló
que he conegut
des de menut.”
-“I no ha mirat
mai què té dins?”.
L’interpel·lat
l’obri dubtant
i hi ha robins
i un diamant!
Després de fer
veure aquest dia
tanta riquesa,
el foraster
segueix fent via
amb placidesa.
Seguix els versos de Carles, en el seu perfil de Twitter: @SubielaCarles
