BATISTE
EL POLIT
Per la fam cega
d’un temps sever,
els tocà fer
de llauradors
i constructors
amb pedra seca.
Per l’ancestral
desig de terra,
maça i perpal,
aterrassaren
l’esquerpa serra
i arbres plantaren.
De les entranyes
de les muntanyes
més costerudes,
sens més ajudes
que mans calloses
i poderoses,
hi hagué oliveres
retorçudes
i garroferes
gegantudes
de molt lent
creixement.
Arbres que un dia
algú podria
gaudir-ne el fruit
quan ja paraven
temps en el buit
els que els criaren.
I ara, com dol
veure els bancals,
fins les marjals
del millor sòl,
abandonats
i menyspreats.
Ai, si ho veren
aquells que tant
de treball feren
per tal que fos
el camp brillant
i esponerós!
Gent amb coratge
que amà i portà
la terra als cors,
no escatimà
mai cap esforç.
A ells l’homenatge
pel que han aprés
i ens han transmès:
Immenses ganes
de treballar
i d’aportar
millores sanes.
Batiste, hui
ens has deixat.
Muntanya i horta,
tot ens recorda
què construí
un home honrat.
