(Josep Mª Jordán Galduf). “Las obras del pasado valen tanto más cuanto más se ha luchado por ellas, no sólo por entenderlas y asimilarlas, sino también –y sobre todo– por su pervivencia física. Para un mejor futuro de los hombres”.
Són paraules de l’artista valencià Josep Renau (1907-1982), extretes del seu llibre Arte en peligro (1936-39), on relata la seua experiència com a director general del patrimoni artístic espanyol en la tràgica etapa de la Guerra Civil.
Dies enrere va faltar a València el pintor Doro (Isidoro) Balaguer (1931-2017), que tingué un important vincle amb Josep Renau i durant un temps fou l’encarregat de gestionar la seua obra artística (quadres, dibuixos, esbossos de murals, fotomuntatges, cartells, il·lustració gràfica). Mentre veia la seua esquela en el diari, em venia a la ment aquella primavera de 1980 en què inauguràrem el museu del Forn de la Vila de Llíria amb l’exposició American way of life de Josep Renau. I no deixava de pensar que fou gràcies a Doro que pogué haver-hi a Llíria aquella extraordinària exposició de Renau.
Ara acabem de tindre una sessió de l’Aula de Ciutadania de Llíria dedicada a la funció dels museus públics i les figures clau de l’escultura contemporània. Dels museus, ens en va parlar Laura Silvestre García, professora de l’Escola de Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. I dels escultors ho va fer son pare, Miguel Silvestre Moros, escultor i catedràtic de dibuix.
En la xarrada de Laura es va revelar la importància del temps de la Il·lustració, i en fluïren referents de ben coneguts, des del Museu Britànic (1759) i el Louvre (1793) fins al Museu Reina Sofia (1992) i l’IVAM (1986). La xarrada de Miguel, per contra, es va concentrar en les característiques dels qui ell considera els escultors més innovadors de l’època contemporània: August Rodin (1840-1917), Julio González (1876-1942), Constantin Brancusi (1876-1957), Henri Laurens (1885-1954), Umberto Boccioni (1882-1916), Alexander Calder (1898-1976), Henry Moore (1898-1986), Jorge Oteiza (1908-2003) y Eduardo Chillida (1924-2002).
Què és l’art i què ens aporta a les persones? Els estudiosos ens ho expliquen amb detall: l’art com una activitat humana creativa en diferents formes (música, literatura, fotografia, cinema, pintura, escultura) que apel·la als nostres sentits i a les nostres emocions.
Qui és Miguel Silvestre Moros? Un escultor nascut a Llíria, l’any 1942, que ens està llegant una obra artística molt interessant i innovadora. Només cal consultar la seua web personal per comprovar-ho. I ben prompte tindrem ocasió de conéixer-lo o de redescobrir-lo en poder visitar una exposició retrospectiva del conjunt dels seus treballs, probablement al Forn de la Vila de Llíria. “Sempre he tendit a l’esquematisme cercant la síntesi com a forma d’abstracció”, així defineix Silvestre Moros el seu propi estil.
